VILANOVA DEL VALLÉS - BARCELONA

Vilanova del Vallés ( Barcelona ) va ser un municipi independent durant el trienni republicà, entre 1936 - 1939. Abans pertanyia als municipis veïns de La Roca del Vallés i Montornès del Vallés. El mes de juny de l'any 1939 s'acaba la seva independència municipal. Després d'un llarg procés, de tira i arronses,  finalment Vilanova del Vallés va tornar a ser independent municipalment el 6 de desembre del 1983. Aquest municipi s'havia conegut també com a El Raval i Vilanova de la Roca.  Compte amb diverses entitats de població; Vilanova del Vallés, Barri Rodes, Ca l'Alegre, Les Roquetes 1,Can Nadal, Polígon Vallesà, Can Rabassa, Can Cebrià, Bosc Ruscadella, El Xaragall, Can Jornet, Can Bosc, les Roquetes 2, Valldoriolf, Barri Sant Lleïr i Barri Pinxo. 

Entrant a Vilanova del Vallés per la carretera de Santa Coloma, 

                                           gener 2025

A la entrada del cas urbà venint de Granollers i trobem un conjunt arquitectònic d'origen medieval, format per una masia, capella, moli, una bassa, un safareig ...

Masia Can Safont, d'importants dimensions, antigament els seus propietaris eren la família Bramassacs. Les primeres noticies que se'n tenen son del 14 de març de 1420. La casa evidencia que va ser ampliada, encara en època antiga, per això te dos portals adovellats, un dels quals amb un escut.  

Capella de Sant Antoni, capella adossada a la masia de can Safont, es molt senzilla, exteriorment nomes destaca el perfil sinuós en que es remata la façana. Antigament els seus propietaris eren la família Bramassacs. Les primeres noticies que se'n tenen, al igual que la masia, son de l'any 1420. L'any 1905 encara conservava el retaule i quadres al seu interior. L'any 1914, per iniciativa d'uns estiuejants, es va rehabilitar. La porta va desaparèixer en ser convertida en magatzem. Actualment està en desús.  

Com es pot comprovar tota aquesta part del conjunt presenta un evident estat d'abandó.

Masia-moli de blat Can Bramassacs, tot i seguir la tipologia dels molins del segle XVIII, té els seus orígens en una construcció medieval, que avui en dia ha estat absorbida per les reformes posteriors. Actualment no funciona com a moli.  

Ajuntament.  

Capella de la Mare de Deu de Montserrat, situada al costat mateix de l'Ajuntament,

sorprèn la petitesa del seu espai interior, aproximadament dos metres d'amplada i uns cinc-sis metres de llargada. 

Situada al Passeig del Centenari 20, si troba Can Crivillers, tipologia ciutat jardí, casa fruit del estiueig de principis del segle XX. 

Diumenge mercat, vàrem arribar quan aplegaven.

Torrent del Sorral, neix al Bosc dels Capellans i desemboca al riu Mogent. Molt del seu recorregut transcorre soterrat per el mig de la població.  

Entitat de Valldoriolf.

Cala Ció, segle XVII - XIX, aquesta masia abans era coneguda com a Cal Sant.

                                            setembre 2024

                                        

Can Farigola Vell  -  segle XX, any 1959

                                           

Camp de Vol, Societat de Colombicultura. No sé si actualment si fan activitats. La última informació es de l'any 2015. Les instal·lacions es veuen abandonades. 

Merendero can Quelet amb horts de lloguer.

Cala Joana, segle XIX. 

Can Belitre, segle XX. Actualment L'Horta de la Tuka i venen verdures i mel. 

Mas Martí, segle XIX. Actualment es el restaurant Can Forquilla, davant la casa hi ha un petit jardí amb taules del restaurant. Abans era el Restaurant Mas Martí. 

Record de quan el mas estava en actiu. 

Santa Quitèria, vista des de Valldoriolf.  

Església Parroquial de Sant Esteve  -  Santuari de Santa Quiteria -.  Patró i  copatrona de Vilanova del Vallés. Santa Quiteria està invocada contra la ràbia, per aquest motiu té un gos al seu costat. 

                                            gener 2025

La parròquia està documentada per primera vegada en un testament de l'any 1006, l'edifici actual es posterior. Queden algunes restes del primitiu edifici romànic. L'any 1914 a l'enrajolar l'església es van trobar els fonaments de l'edifici antic. 

Altar principal, amb Sant Esteve al centre.

La capella de Santa Quiteria data aproximadament de l'any 1614. Situada a la dreta del altar i a l'esquerra de la entrada principal, formada per dos trams i coberta amb una volta-cúpula amb llanternes.

Una de les Llegenda de Santa Quiteria explica uns fets viscuts. La va mossegar un gos i va agafar la ràbia, es va curar i per això la van anomenar Santa. El mal de ràbia que va amenaçar a la població de Vilanova del Vallés, que va realitzar uns vots de prometença, per lliurar-se de la malaltia, la va fer Patrona. 

 No hi ha res segur en la seva vida i llegenda fora del seu nom i l'existència d'un culte. Sembla ser que la van decapitar. Hi han moltes llegendes d'aquesta Santa, llegendes franceses, portugueses...

Retaule de la Mare de Déu del Roser, segle XVII. Autor desconegut.

El campanar es de planta quadrada amb un primer cos romànic i un segon cos del segle XVI. Està 

coronat per una minsa cornisa i un terrat amb balustrada del segle XVIII de maó vist. No se si es un efecte òptic o es que està una mica tort. 

Per poder visitar l'interior, els diumenges de 10h. a 11h. 

Per la segona Pasqua, ( Pasqua granada) si celebra un Aplec centenari. 

Vàrem visitar el cementiri que està al costat de l'església de Sant Esteve. Ens cridaren l'atenció dues làpides.

La rectoria del Santuari de Santa Quiteria es una masia del segle XVIII. Consta de planta baixa, pis i golfes, un cos lateral sobresortit amb una galeria de dos pisos d'arcs de mig punt. La casa es coneguda com El Paratge i està habilitada per celebrar-hi casaments. 

Interior de la masia.

Camí rectoria-església, a l'esquerra del camí, vistes sobre Montserrat, La Mola, ...

A la dreta de la rectoria hi ha un espaí ajardinat.

     

   Tot marxant del Santuari, a ma dreta, trobem una creu de ferro amb una placa,

he buscant documentació sobre el tema i no ne trobat, no sé qui era, només se que va néixer a Barcelona l'any 1881 i va mori a trets a Vilanova l'any 1936.  

Està enterrat al cementiri de Santa Quiteria, junt amb la seva dona. 

Al peu de Cèllecs i a prop del Santuari de Santa Quiteria es troba Can Bosch Vell, conegut popularment com El Castell. L'estil actual del edifici es degut a una gran reforma que s'hi va fer a la segona meitat del segle XX. El mas de can Bosch Vell està documentat en un capbreu del segle XIV, apareix també en el fogatge de l'any 1553. 

No he trobat documentació antiga de aquesta masia, m'han informat que actualment hi han fet apartaments, en els quals hi viuen varies famílies. Com es pot veure han respectat l'estil de la masia. 

Molt a prop de can Bosc, arran de carretera i al costat d'una piscina si troba aquesta creu. No he trobat cap tipus d'informació sobre la mateixa.  

Els tres turons de Céllecs, serralada que delimita el terme municipal de Vilanova del Vallés amb Òrrius. Les Encantades, Turó Gros de Céllecs i el Turó de Mataró. En aquest darrer es on trobem la Pedra de Contravent   

En el vesant sud del Turó de Can Nadal s'hi localitzen un conjunt de tres cavitats megalítiques de granit. Cova de l'Escarpat o del Greny  -  cova de can Nadal o cova de l'Ermità  -  cova Fonda o cova de la Gruta. A part d'un grapat important de roques amb les seves pròpies característiques. 

Cova de l'Escarpat. Situada a la base d'un imponent castell de roques granítiques. 

                                                         març 2025

A l'entrada de la cambra megalítica s'hi observa una llosa de pedra, que podria ser de la primitiva cambra funerària i que possiblement servia per tancar-la. 

A l'interior si trobaran petites restes d'esquelets, diversos fragments de ceràmica i tres puntes de sageta. 

Roques escampades per l'entorn.