MURA
Novembre 2023
Puig de la Balma - Anomenada familiarment can Masover, és un exemple excepcional de casa obrada a la roca. Aquest tipus d'habitatge té el seu origen als segles VIII i IX de l'alta edat mitjana, quan els sarraïns ocupaven les terres per sota el riu Llobregat. Durant aquets anys els conflictes territorials eren freqüents, regnant una forta inestabilitat. La construcció de la casa que ara veiem és una mica posterior. L'ala dreta correspon al segle XIII, en aquella època, el Puig de la Balma, es constitueix en un autèntic mas força pròsper.
D'aquesta època son els documents més antics que es conserven a la casa, els quals fan referencia a la gent que aleshores l'habitava, els Puig, avantpassats directes del actuals propietaris.
La part esquerra de la casa és més moderna, possiblement dels segles XVII o XVIII.
Edifici contemporani, on actualment i viuen els propietaris.
La pallissa, lloc de guardar la palla del bestiar.
Just un any després visitarem l'interior del Puig de la Balma.
Les condicions geogràfiques han fet de Mura i el seu entorn un lloc força aïllat, tot i que no gaire lluny i passava el Camí Ral a Manresa.
Per aquest motiu els habitants del Puig de la Balma havien de fer-se ells mateixos gairebé tot allò que necessitaven per viure.
Entrada principal, al fons entrada al museu.
Al entrar al museu el primer que si troba es el llibre de visites, per deixar-hi, si vols, el teu testimoni.
Baixant unes escales hi ha el rebost.
Elaboraven el pa, es feien oli, també el vi, recol·lectaven mel ..., criaven bestiar i feien, com no, la matança del porc.
Tornem a pujar i ens topem amb l'aigüera i tot d'estris per cuinar,
l'escalfa panxes,
i el carbó d'alzina, fet amb alzines dels boscos de la rodalia.
Pugem unes escales i ens trobem als dormitoris,
orinals i enagos,
banyera,
llit,
un altre habitació,
mes escales i ens trobem amb aquestes rajoles que també es feien aquí.
Escampades per tota la superfície hi han eines de tota mena, ens trobem amb esclops, forques ... i també retalls de diaris i fotografies de "Pa negre". Bona part de la pel·lícula gravada entre aquestes parets.
guarniments per rucs ...
diferents eines de fuster i d'altres oficis,
cardador de llana,
no i podia faltar un acordió.
Hi han moltes mes eines, però no era qüestió de cansar al personal. Està tot molt embolicat.
Ara ens dirigim a la zona del celler, amb les seves botes; capella de santa Margarida i casa rural.
Zona del celler,
porta del celler,
Ermita de Santa Margarida,
sortint de la ermita.
Safareig prop de la capella.
Casa rural.
Saltant d'aigua, avia plogut.
Fins a les darreries del any 1960 principis del 1970 tot aquest espai eren vinyes.
En l'actualitat encara si treballa alguna cosa de pagesia. A més hi ha un restaurant i una casa rural.
Les fotos d'interiors són de mala qualitat, van ser fetes sense trípode i seguint el ritme del guia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada