LA SÈQUIA DE MANRESA
La Sèquia es un canal medieval, construït al segles XIV, amb privilegi del rei Pere III i sota la direcció de Guillem Cata, per proveir d'aigua la ciutat de Manresa. Te un recorregut total d'uns 26 km. amb un desnivell solament de 10 metres. Pren l'aigua del Llobregat al peu del castell de Balsareny. Passa pels termes de Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santpedor i Manresa.
agost 2023
La Resclosa dels Manresans, inici de La Sèquia de Manresa, de forma semi-el-líptica és l'original, te 128 mets de longitud, amb una alçada màxima de coronació de 3 mets., fa un pendent suau, ja que la base s'allarga 15 mets. aigües avall i 10 mets. aigües amunt.
Està feta amb troncs de fusta i posteriorment reblerta en pedres i formigó, a la caseta hi ha la comporta que regula l'entrada d'aigua al canal. Els seus orígens es remuntant a la sequera que va patir Manresa a mitjans del segle XIV que va fer que els consellers demanessin ajuda al rei Pere III el Cerimoniós. Pocs anys després començà a construir-se La Sèquia.
L'any 2020 la resclosa va quedar malmesa a causa dels aiguats provocats pel temporal Gloria.
L'aigua del Llobregat que viatge pel canal de La Sèquia tarda unes 22 hores anar de la Resclosa dels Manresans fins arribar al Parc de l'Agulla de Manresa, que és on es considera que acaba. Aquest recorregut fet a peu es tarda unes sis hores aproximadament.
En aquest primer tram La Sèquia no es visible perquè fa un recorregut subterrani fins que surt a la llum al cap de 500 mets.
Pontarró del colador.
Des de fa mes de 600 anys existeix un camí paral·lel a La Sèquia que s'ha utilitzat tradicionalment pel constant manteniment del canal per part dels "sequiaires" de la junta de la Sèquia.
En aquest sector hi han uns horts que uns quants semblen abandonats i altres estan cultivats.
De tant en tant La Sèquia s'amaga per tornar a sortir una mica mes amunt. El motiu, de moment, no el sé.
Es un despreniment ?, pot ser la zona de les Dames Coiffées ?
Aqüeducte de Sta. Maria, per superar torrents i rieres es van construir una trentena d'aqüeductes de diferents mides, aquest es un dels tres aqüeductes monumentals d'aquesta infraestructura medieval. Aquesta obra tant fa la funció d'aqüeducte com de pont, és a dir, l'aigua de la Séquia continua circulant pel seu interior, i la plataforma superior permet el pas de persones i vehicles.
A tocar del Pont del Riu trobem la capella de Sant Roc, segle XVIII, i la font del mateix nom, any 1997, aquesta última feta en commemoració del 200 aniversari del Pont del Riu.
El Pont del Riu, segle XVIII, i La Sèquia seguin el seu camí.
El Mòdul Hidromètric era un mecanisme que es va instal·lar l'any 1865 en aquest tram inicial de La Sèquia per tal de limitar el cabal d'aigua que passa pel canal a l.000 litres per segon. Actualment el cabal de la concessió és de 1.200 litres per segon que es mesura mitjançant sensors. En aquest sector La Sèquia discorre encara paral·lela al riu Llobregat.
Pontarró que baixa al Llobregat.
Al fons, el pontarró dels Omplidors.
Ja portem 2 quilometres.
Els Horts Nous es una zona d'horta ocupada per un mosaic d'horts de dimensions diverses. En aquest tram La Sèquia discorre a una cota més alta que els horts.
Actualment també patim una sequera bastant considerable, no plou i las infraestructures deixen molt que desitjar, per aquest motiu els petits agricultors dels municipis per on passa La Sèquia es troben que no poden regar els horts amb les seves aigües ja que la Junta de La Sèquia els ho a prohibit. Solament en tenen permís els manresans, cosa que crea malestar entre els afectats. Esperem que tot s'ha solucioni.
Fabrica del Molí, segle XIX - XX, sector tèxtil. Tenia una petita colònia que disposava d'habitatges per treballadors i directius
setembre 2023
aquí es torna a amagar travessant totes les instal·lacions de la Fabrica del Molí, formant un espès bardissar complicat de transitar.
Torna a sortir al exterior poc abans del Pontarró de la Vinya del Martí.
Pontarró de la Vinya del Martí, la seva construcció deu ser força moderna, possiblement a la primera meitat del segle XIX, amb una amplada apte per carruatges. Està documentat per primera vegada l'any 1856.
Aqüeducte de la Vinya del Martí.
Passa a prop de la Barraca del Riba, segle XIX - XX.
Deixem el pàrquing, al altre cantó de la carretera torna a fluir,
un trastellador per controlar l'aigua.
Pontarró de Vilafruns, emplaçat prop de l'antiga masia i fàbrica del mateix nom. Podria tractar-se d'una obra del segle XVIII o XIX.
Vàrem veure una llúdriga que es passejava a ran de la sèquia. Aquest mamífer pot viure entre 15 a 20 anys. És un animal que a patit molt la contaminació dels rius i una cacera excessiva. Actualment la llúdriga es una espècie protegida.
Antigament a l'alçada d'on hi ha la masia i la fàbrica la sèquia passava, al llarg d'uns 150 m., per un traçat més oriental, gairebé a tocar de la masia. L'any 1920 encara feia aquest camí, posteriorment es va canviar per l'actual.
Fàbrica de Vilafruns, segle XIX - XX, antiga fàbrica de riu del sector tèxtil, dotada també amb alguns pisos per treballadors i directius. Va tancar l'any 1966.
Aqüeducte de Santa Cecilia.
Caseta de pedra que aixopluga un bagant modern, funciona amb volant i mecanisme desmultiplicador. ( Bagant, post comporta, per aturar l'aigua d'un rec i alçar el seu nivell o desviar-la - Enciclopèdia Catalana - )
Continuem fins a prop del Aqüeducte de Conangle.
octubre 2023
Amfiteatre.
Entrada d'aigua a la canonada soterrada que es va fer, fa uns anys, al costat de l'aqüeducte de Conangle,
Aqüeducte de Conangle, medieval-gòtic-contemporani anys 1.340 - 1.824, te 103 metres de llarg i uns 12 metres d'alçada. A la part superior, per on discorria l'aigua de la Sèquia, és cobert amb llosses que permeten caminar sobre l'aqüeducte, actualment està fora d'ús, ja que les abundants fuites que tenia en feien perillar l'estructura. Per aquest motiu es va fer la canonada soterrada que mencionàvem abans.
Fita de la Sèquia, segle XIX, l'escut de Manresa. Aquesta es una de les poques fites que es conserva entre les moltes que hi havia al llarg de La Sèquia. Recorden que el tros de terrenys d'aquest canal era considerat terme de la ciutat de Manresa. amb la creació dels municipis moderns s'entén que passa per territoris de diferents termes, Balsareny - Sallent - Santpedor - Sant Frutos de Bages i finalment Manresa.
Riera de Conangle, salinitzada pel runam de Vilafruns. Un cop acabada la restauració d'aquest runam a anat disminuint la presencia de la sal, però no ha estat eliminada del tot.
Vaques pasturant al costat de La Sèquia.
Estem acabant el tram de Balsareny.
Feia estona que no veiem l'aigua de La Sèquia, la sentíem a prop però res mes, doncs ja es aquí.
Els termes municipals no son rectes, aquest no es una excepció, no he trobat el lloc del terme amb Sallent. Una informació diu una cosa i un altre diu el contrari. Mes o menys calculo que pot passar per aquest sector de La Sèquia.
La Torre del Roca d'estil medieval-modern-contemporani, segle XIV. No conserva pràcticament cap traça de la seva importància històrica. Conserva el celler original. Es al límit del terme municipal amb Balsareny. Era una antiga parada de traginers. Actualment es un restaurant. Comercialitza llet i els seus derivats de la seva granja.
Passant molt a prop de la Torre del Roca.
Pontarró, no se el nom.
Aviram de la Torre del Roca.
La Sèquia continua tapada. Hi ha un trestellador al costat del camí que la cobreix.
Vista de la Torre del Roca des de el camí de La Sèquia.
Sallent al fons.
Ja tornem a veure l'aigua.
Un altre trestellador.
Hem arribat a un lloc que pot servir per aparcar cotxes.
Aquesta es una línia de ferrocarril d'ample via mètric, no electrificada, destinada exclusivament al transit de trens de mercaderies.
Sifó de la Sèquia. Els grecs i els romans ja coneixien el principi de funcionament del sifó i el feien servir en les seves canalitzacions. A les vies hidràuliques és un túnel en forma de U que permet salvar obstacles als fluids. Generalment s'utilitza per fer passar a diferents nivells els cursos d'aigua.
Aqüeducte del Vilar, medieval-gòtic-modern, segles XIV - XVII. Pont gòtic utilitzat per La Sèquia de Manresa com aqüeducte per tal de salvar el torrent de Soldevila. Les seves mides son 85,5 metres de llarg, 4,25 metres d'ample i 19 metres d'alçada. Pertanyia a La Sèquia els segles XVII i XVIII, fins l'any 1960. Està molt malmès, esquerdes, filtracions d'humitat i una arcada a punt de caure. Fou substituït per un sifó.
Mines de potassa, al sud de Sallent, ocupant les dues bandes del Llobregat. Formen part de la conca potàssica catalana. S'extreia silvina i carnal·lita.
Comencen a desmantellar el Runam de la Botjosa.
Ara haurem de travessar la via fins aquest pi que tenim davant.
Un cop al altre costat ens tornem a trobar amb l'aigua, ja l'enyoràvem.
juliol 2023
En aquest indret s'amaga,
torna estar a cel obert,
es torna a amagar un tros mes,
i torna a sortir a la llum,
un avis degut a la situació que tenim, en aquets moments, per la sequera,
ara es torna a amagar, sembla el riu Guadiana, ara em veus, i ara no.
el camí continua per el tros soterrat,
un tros mes avall torna aflorar,
fins aquí hem passat per el costat del Runam de La Botjosa i del grup de cases que formen el barri del mateix nom.
Vista del poblat miner de la Botjosa, des del poblat Ibèric del Cogulló.
juny 2023
Colònia minera de La Botjosa, vista des de el recorregut de La Sèquia. Las primeres cases son de l'any 1932, el màxim creixement i desenvolupament es dóna als anys 1950 disposant d'església, economat, bar, escola, etc... cap als anys de 1970 s'inicià la resecció social i de serveis de la colònia.
Al costat mateix de la sèquia una barraca de pastor.
Ciclistes amb "pana".
Mas de les Coves, al fons el runam del Cogulló, referencies escrites d'aquest mas des del segle XIV. Consta que existí una torre de vigilància construïda l'any 1576. La Sèquia passa per sota la casa a 27 metres de fondària.
Mas Terradellas, conserva llindes antigues, alguna d'elles datada el 1764, conserva el celler original. Km. 11 de la Sèquia .
Santa Magdalena de Bell-lloc (nova), campanar de doble espadanya, segueix estil romànic, tot i que té una ampliació posterior al segle XVIII que va donar-li emblanquinament interior.
Encreuament de la Sèquia amb el camí de Mas Martorell, emplaçament del Roure Gros de la Sèquia, es calcula que tenia mes de 300 anys, dues branques principals mortes per un llamp, va viure durant un temps, però finalment va acabar morint. Km. 12 de la Sèquia.
juliol 2023
Aqüeducte torrent de La Sala.
Amfiteatre de la sala on antigament hi havia un petit estany amb granotes. Sembla que aquí es realitzaven casaments organitzats pel restaurant mas de La Sala i activitats divulgatives del Parc de la Sèquia. Com es pot observar actualment sembla abandonat,
Església de Sant Ponç, segle XII campanar de doble espadanya, construcció molt modificada. Aplec segon diumenge de maig. Documentada des de l'any 1165.
Casa Coll de Sant Ponç, segle XVIII-XIX. Camí d'accés al camí ral de Santpedor a Artes.
Avui comencem al que anomenen " aparcament de terra ". El seu espai es molt limitat.
novembre 2023
Casa de Cal Coll i barraca.
La Sala de Sant Ponç, medieval-moderna-contemporània, segles XV - XX. Referencies escrites des del segle XII.
Pont i antic traçat del ferrocarril de Manresa a Berga, segle XIX. El projecta del " tranvia o ferrocarril económico de Manresa a Berga " va presentar-se l'any 1879 i es realitzà en diferents trams o fases. El tram que anava de l'estació Manresa-Alta Sallent ( 15 km. ) es va inaugurar-se l'any 1884. En data 1 de juliol de 1972 va circular l'últim tren de viatgers.
Casa de Cal Coll, medieval-modern-contemporani. El camí d'accés és l'antic Camí Ral de Santpedor a Artés. Restaurada i rehabilitada, segons l'actual propietari l'origen de la casa es remunta als primers anys del segle XVI. El lloc de Sant Ponç ja surt documentat l'any 1039 en un testament de la casa senyorial de la Sala de Sant Ponç.
Mes o menys acabem Sallent i comencem Sant Fruitós de Bages.
novembre 2023
L'origen de les barraques de vinya es incert, les construccions de pedra seca es remunta a la prehistòria quan s'optà per substituir els materials simples, fusta y elements vegetals per pedra. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat menor al segle XVIII, la majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del XX, coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya.
El seu pas per el Polígon Industrial Pla de Santa Anna.
Aqüeducte de les Bonegues, es un petit aqüeducte fet per salvar el desnivell del terreny al creuar el Torrent Bo
Bagant, post, comporta, per aturar l'aigua d'un rec i alçar el seu nivell o desviar-la.
Hi han diversos panells d'informació al llarg del recorregut, però alguns estan en aquestes condicions. No si pot llegir res.
La Sèquia travessa la carretera per sota, nosaltres per dalt.
A la esquerra ens queda l'ETAP Sant Fruitós, amb la bassa d'aigua.
Sembla ser que a partir d'aquest lloc ja ens trobem a Santpedor.
Al fons de la fotografia es veu Santa Maria i Santa Ana de Claret.
Casa del Sequiaire de Santpedor. Els sequiaires son les persones encarregades de fer el manteniment i vetllar per la Sèquia. Antigament i treballaven unes 20 o 30 persones, avui en dia en son 10.
Des de la Casa del Sequiaire es pot desviar l'aigua de la Sèquia al Riu d'Or.
Aqüeducte del Riu d'Or.
Al arribar a la Casa del Sequiaire han desviat l'aigua al Riu d'Or, degut a les obres de manteniment que fan un tros mes avall. A partir d'aquest lloc l'aigua serà escassa per no dir nul·la. Ho anirem veien.
Riu d'Or, amb l'aigua de la Sèquia.
La Sèquia s'amaga per sota el Camí de Les Arenes,
per el costat de la empresa Metalbages,
i al cap d'uns metres torna a sortir.
Ja hem arribat a la zona que i fan el mantenim
L'excursió d'avui l'acabem al km 19. Per seguretat no ens deixen anar mes endavant. Per fer la foto baix anar acompanya d'un operari. Gracies.
Aquesta vegada hem començat al reves i enllacem amb la zona de manteniment de la Sèquia, on vàrem acabar l'últim dia.
Com es va veien baixa molt poqueta aigua.
La Sèquia la vàrem començar a l'estiu, hem arribat a la tardor i encara estem caminant. Per problemes de logística la hem feta dues vegades, una anant i l'altre tornant per buscar el cotxe.
En aquest sector es troben menys pontarrons i molts d'ells dona la sensació que son contemporanis.
En aquesta zona, pam mes pam menys, tornem a ser a Sant Fruitós de Bages. La fita sembla senyalar-lo.
Passant per el costat d'Etap Pineda.
Nucli de Sant Iscle de Bages, estil medieval modern, contemporani.
Envoltats de vinyes.
Aquesta es la última senyal dels quilometres que vàrem trobar.
Entrada de la Sèquia al Parc de l'Agulla.
Casa del Sequiaire convertit amb un Berenador.
El llac de l'Agulla és un estany artificial on desemboca la Sèquia de Manresa. Es va començar a construir el 1966 i va entrar en servei l'any 1974.
Es una reserva d'aigua per a Manresa per més d'una setmana. Actualment el llac també funciona com a pretractament de l'aigua.
Perquè es diu Agulla ?. Es diu que el nom prové del fet que aquí és on l'aigua del canal de la Sèquia es divideix en dos ramals : el de Viladordis i el del Poal, i aquesta divisió pren la forma de les agulles del tren.
El terreny que ocupa aquest espai pertany als municipis de Sant Fruitós de Bages i Manresa.
Hem acabat el recorregut de la Sèquia, a costat però ho hem fet. Contents i molt satisfets, val la pena per moltes raons.
Seria interesant que al llarg del recorregut de la Sèquia, quan es canvia de poble, posar-hi una indicació.
Informació - Mapes de Patrimoni Cultural.
El medi natural del Bages i del Moianes.
Fulletons Parc de la Sèquia.
Text d'origenrestaurant més de La Sala i activitats divulgatives del Parc de la Sequia. Com es pot observar actualment sembla aban
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada