VOLCÀ EL CROSCAT - SANTA PAU - OLOT

El Croscat és el volcà més gran de la península ibèrica, amb una alçada sobre el nivell del mar de 786 m, 160 m d'alçada, 600 m de longitud i 350 m d'amplada màximes. És a més el més jove, ja que la seva última erupció data de 11.000 anys enrere, al Paleolític Superior.

                                            març 2.023  

 

Al aparcament del volcà de Santa Margarida, a la GI-524 d'Olot a Santa Pau, es troba un inici de l'excursió. Una suau caminada molt agradable per fer amb nens. 

Nosaltres vàrem optar " per la ruta al volcà Croscat " que surt del costat del restaurant Can Xel i et porta, tot passejant per un camí al peu del mateix volcà, fins al Centre d'Informació del Parc Natural can Passavent.

Aquest recorregut s'ha de fer a peu, doncs està prohibit anar en cap vehicle a motor.

En cas de tenir mobilitat reduïda es fan autoritzacions per accedir amb cotxe, es poden demanar a traves del correu electrònic cps@tosca.cat, tan per el volcà Croscat, el Montsacopa o la Fageda d'en Jordà, amb un mínim de 24 hores d'antelació.

Colada de lava de mes de 6 km. de llargada. Con volcànic totalment cobert de vegetació llevat de les grederes. Antiga zona d'extracció de minerals amb un tall que permet veure l'estructura interna del volcà. 

Les gredes que conformen l'espai del volcà El Croscat son considerades una Exposició Permanent sobre el volcà i la seva zona. 

El permís d'explotació de lapil·li que es va atorgar l'any 1.966 autoritzava l'extracció a cel obert de materials volcànics en una gran àrea (861 ha.)

En part de les zones excavades es van abocar durant anys residus domèstics i industrials de la ciutat d'Olot. Els lixiviats, residu líquid generat per la descomposició de les deixalles, van contaminar les aigües subterrànies. 

L'impacta produït per les extraccions de minerals va provocar les mobilitzacions socials (1.975) i la posterior protecció de la zona volcànica (1.982 ). 

L'abocador es va clausurar definitivament l'any 1.986. El volum d'escombraries abocades va ser de 90.000 m3. 

No es va buidar, el varen tapar i en aquest moment està cobert d'arbres i camps de conreu.

Fins l'any 1.991 no es van poder aturar les extraccions, quan la Generalitat de Catalunya va comprar la reserva natural i la majoria d'accions de l'empresa explotadora. 

L'any 1.995 el Parc Natural va iniciar la restauració de la zona i el segellament de l'abocador d'escombraries amb la intenció de minimitzar l'impacta paisatgístic, evitar l'erosió i la contaminació de les aigües subterrànies, i ordenar l'accés al públic amb objectiu pedagògic.