La mina Canta o d'en Negrin, es una mina de talc, com tantes d'altres que hi han a la zona, situada al Massís de les Salines. Però aquesta te tota una historia al seu darrere.
maig 2.022
A mitjan any 1.937, en plena guerra civil espanyola, la mina de la família Canta de la Vajol ( La Vajol comarca Alt Empordà, terreny accidentat per la proximitat dels Pirineus, fronterer amb França ) va ser confiscada.
Juan Negrin president del govern de la república va decidir que aquest emplaçament reunia les condicions per ser el contenidor de part del material incautat del Patrimoni Artístic, principalment del Museu del Prado, i dels lingots d'or i argent del Banc d'Espanya.
Al final de l'any 1.937 es va començar a construir un edifici de dues plantes sobre la mina, (en plena guerra es tapava amb tela de camuflatge),
s'hi va instal·lar un generador de corrent elèctrica i dos muntacàrregues per accedir a la cambra cuirassada construïda al interior de la mina.
La construcció que descansa sobre grans contraforts consta de dos pisos, en el superior si ubicaren els despatxos,
l'inferior era per descarregar i gestionar els bens emmagatzemats, comptant amb una gran portalada d'acer per la que accedien els camions,
que una vegada en el interior traslladaven el carregament a traves d'uns rails superiors fins els muntacàrregues,
aquests els baixaven varis metros per connectar amb el túnel de la mina de talc, que estava uns 200 metres en dins a on si avia construït la càmera cuirassada, una càmera cuirassada de 112 metres quadrats i amb un terra que els experts van deduir que estava preparat per aguantar cargues summament pesades. Actualment no està oberta al públic per la seva perillositat, de totes maneres sembla que durant el transcurs d'aquest any 2.022 serà possible visitar-la.
Desprès de la guerra civil els propietaris recuperaren la mina i la van continuar explotant fins poc després del any 1.990, quan la tècnica d'extracció del talc va deixar de ser rendible.
L'any 2.010 poc abans de morir el seu propietari, Miquel Giralt, autor dels murals, va cedir la mina a l'Ajuntament de la Vajol.
La galeria de la mina a sofert despreniments i es molt perillós entrar.
L'aigua que surt de la mina, sembla ser que n'ha sortit sempre, fa un regueró cap a la dreta fins al lloc que hi ha un pollancre ( populus ), el pollancre de la mina. Aquest tipus d'arbres necessiten molta aigua, i ell en te, ja que el regueró constant de la mina el rega amb abundància.
Massís de les Salines, foto feta des de la mina Canta, que separa la comarca de l'Alt Empordà de la zona del Vallespir, forma un espai pirinenc amb trets de la muntanya mitjana. És una massís granític propi de l'eix axial dels Pirineus, presenta forts desnivells que van des dels 100 metres fins per damunt dels 1.400 metres.
Castell de Cabrera, fortificació medieval, primera menció l'any 1.003, les runes son al damunt d'un escarpat penyal granític, conegut com la Roca de Cabrera, situat al nord del terme municipal de Maçanet de Cabrenys.
Tot tornant a Agullana ens parem per veure el Mas Perxés i el seu suro.
El mas Perxés es un mas que també porta molta historia a les seves parets. En la retirada de la Guerra Civil si allotjaren polítics i intel·lectuals de l'època camí de França.
L'edifici es recolza sobre una antiga estructura de voltes de pedra que canalitza una deu d'aigua que abasteix les cuines i davalla fins als horts.
Suro del Mas Perxés, ( quercus suber ), es un arbre que es troba a pocs metres del mas i un dels suros mes grans de Catalunya.
Es va veure afectat, lleugerament, pels incendis de l'Alt Empordà de l'any 2.012. El seu aspecte no es gaire bo, està molt embellit i presenta un estat clar de regressió.
Aquí acabem aquest petit recorregut, un recorregut ple de natura i historia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada