EL GURRI

Cada riu te la seva manera de néixer, fix o de surgència, variable per aflorament de la capa freàtica o naixement de surgències múltiples. Ni han que neixen per la unió de dos rius, en el seu aiguabarreig en formen un altre. Es el cas del riu Besos, format per la unió del Congost i el Mogent.

La majoria de rius catalans poden classificar-se fàcilment en algun dels quatre models esmentats. Això no obstant, existeixen algunes particularitats que poden convertir la determinació del punt de naixement d'un riu en un veritable trencaclosques.

El nom pot variar al llarg del curs. En aquest cas cal considerar que el naixement es troba a la capçalera del riu, independentment de quin sigui el seu nom. ( informació treta del llibre Excursions als naixements dels rius de Calalunya, autor Albert Vicens Llauradó ).

Aquest es el cas del riu Gurri. Segons un mapa de ACA, Agencia Catalana de l'Aigua, neix als vessants del Matagalls amb el nom de riera de Les Planes, es un lloc molt abrupte, no es va poder  accedir fins el seu naixement, faltaven uns metres. 

( Vàrem tornar al mes de setembre del mateix any, la sequera continuava, tot i les turmentes que feia dies teníem, pedra, calamarsa, vent ... pluja molt poca amb la falta que fa.  Passant per un altre camí poguérem localitzar el seu naixement, però no trepitjar la llera, dons estava tot molt embrollat. Si mes no ara sabem el lloc. ) 

                                           setembre 2.022

                                           abril 2.022

Com es pot veure segueix la tònica d'aquest any, sen se aigua, això que a plogut,

continua fins a uns metres abans d'arribar al pantà de Valldoriola, canviant el seu nom per el de torrent de Valldoriola, no hi han fotos està tot molt brut, i al no baixar aigua dificulta encara mes la tasca,

quan hi ha aigua continua fins al pantà de Seva, situat al costat del de Valldoriola,

                                       

pantà de Seva, 

amb aquest nom de torrent de Valldoriola continua fins arribar al polígon industrial Fontanelles, ( Seva - Osona - Barcelona ), que ja agafa definitivament el nom de riu Gurri. 

El Gurri, fa el seu recorregut per el bell mig de la Plana de Vic, neix segons dèiem, als vessants nord-est del Matagalls i després de recorre uns 15 km. desemboca al riu Ter, al municipi de les Masies de Roda. 

Nosaltres fem la nostra petita excursió començant per la Colònia Malars que té possiblement el seu origen en un antic moli fariner i draper del segle XVIII. 

                                           

                                         

La fàbrica va començar la seva activitat el 1.827, i la va acabar a finals del segle XX. Desprès de nombrosos entrebancs els anys 1.850 - 1.862 el nombre de telers va passar de 60 a 140, consolidant la fàbrica, posterior colònia, en uns referents comarcals de la industria tèxtil. 

Històricament el Gurri havia presentat unes aigües de baixa qualitat, amb una important contaminació, pel fet de recollir les aigües residuals de la activitat industrial, principalment adoberies i tèxtils, instal·lades al seu voltant. Un noi del ACA analitzant l'aigua del Gurri el dia que i vam anar, sa analitza aproximadament cada dos mesos, actualment son les urbanitzacions les que mes contaminen.     

D'ençà de la construcció d'una xarxa de col·lectors i de la depuradora de Vic, el 1.991, les aigües del Gurri han guanyat notablement en qualitat. El riu passant al costat de la Colònia Malars.

Arribant a la desembocadura ens trobem la fàbrica de Can Grau, avui seu d'una empresa de lleure, Anigami. 

La fabrica de can Grau està formada per les instal·lacions fabrils i l'antiga casa del director. La construcció de la fàbrica es va iniciar l'any 1.872, va tancar l'any 1.994 degut a la crisis del sector tèxtil.

Antiga casa del director.

Desembocadura en el Ter.  Roda de Ter

Els rius son com la vida, neixen i després de molts avatars, de vegades bons i d'altres no tant, desapareixen. 

Seria molt complicat, per qui correspongui, posar un cartell en el lloc dels naixements dels torrents, rieres i rius ?.

Actualment es una mica si l'encerto l'endevino.  

                                                                  -o-o-o-o-o-o-o-o-o-

El que comento a continuació no te res a veure amb els rius ni amb el Gurri en particular. 

Es tracta d'una masia en molt mal estat, que vàrem veure poc abans de arribar a la Colònia de Malars.

Es diu La Barraca, un de nosaltres la recordava de quan era molt jove i encara i vivia una família.

Crec que val la pena comentar-la, ja que l'any 1.260 es citada com pertanyen a Sant Julià de Vilamirosa. 

No he trobat gaire documentació sobre ella, solament al POUM de Manlleu i al bloc de MANLLEU HISTORIC.   

Les seves parets eren de fang,  

però el que mes em va cridar l'atenció es el matacà, una defensa que nomes avia vist en castells o cases pairals de llinatge i aquesta masia no ho sembla pas ni una cosa ni l'altre.  

Pot ser un error d'apreciació meu, però hem sembla prou interesant com per fer aquesta anotació.