MONTSERRAT I
Aquesta vegada hem fet l'itinerari amb cotxe, hem sortit de Monistrol de Montserrat i hem arribat fins a Sant Cristòfol de Castellvell i el Vilar, passant per Marganell, uns 31 km. d'anada. Aquesta sortida està feta amb dos cops, el primer cop vàrem tenir que marxar sense acabar-la, contratemps que de vegades surten.
febrer 2.022 , des de la finestra de casa
Montserrat es un massís muntanyós de Catalunya, situat a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
Comencem a Monistrol de Montserrat, a la Font Gran. Aquesta font es la deu principal que abasteix d'aigua a la població. La font a tingut diferents noms des de el segle XIII, la Font de la Resclosella, la Font Major, actualment la Font Gran. Originalment quedava fora del nucli de la vila, avui queda integrada dins el nucli urbà.
Aquesta font es la principal surgència del massís de Montserrat. Aquest any amb poc caudal.
L'indret mes destacat de Monistrol, sens dubte, es el Monestir de Montserrat consagrat a la Mare de Déu de Montserrat, una Mare de Déu trobada, coneguda també com la Moreneta.
El Monestir vist des de Sant Pere Sacama.
Des de el mateix Monistrol es pot veure el Cavall Bernat. El Cavall Bernat es una agulla de la muntanya, la mes coneguda del massís i de les emblemàtiques de Catalunya.
Va ser escalada per primer cop l'any 1.935, te 1.099 metres d'alçada. Sembla ser que anualment i pugen mes de 1.500 escaladors ( foto des de el mirador, costat pont cremallera )
Hi han diferents llegendes referides al cim del Cavall Bernat, una d'elles relaciona aquestes roques individualitzades amb un antic culte fàl·lic precristià i afirmen que tot aquell que n'abasti el seu cim haurà de sofrir com a conseqüència un canvi de sexe. ( foto des del Monestir Sant Benet )
Aquesta agulla esta situada entre els termes de Marganell i de Monistrol de Montserrat a la zona anomenada Tebaides. ( vista des de el mirador de Santa Cecilia ).
A la geografia catalana si troben diverses roques que porten el nom de Cavall Bernat.
Tornem a reprendre la ruta des de Monistrol. En aquest lloc estava ubicat el pas nivell de l'antic cremallera clausurada l'any 1.957, després de seixanta quatre de servei.
Aquest ferrocarril va agafar molta popularitat, entre d'altres coses, gràcies a la figura d'un gosset conegut com el "gos de la casilla". Els trens en arribar aquest punt reduïen la marxa perquè els viatgers poguessin gaudir del gosset i obsequiar-lo amb la "calderilla" que ja portaven preparada. Aquesta historia s'inicia l'any 1.898. Una vegada tancada la línia ( 1.957 ) es mantingué en aquest indret fins l'any 1.982, aleshores si paraven autocars i cotxes. En total foren uns 30 gossets.
El cremallera de Montserrat uneix Monistrol de Montserrat amb el Monestir. S'inaugurà l'octubre de l'any 1.892, es clausurà l'any 1.957 i es tornà a reobrir al juny de l'any 2.003. L'any 1.953 es produeix un greu accident on un comboi que puja al Monestir va iniciar un moviment descendent i va arrossegar un altre que ascendia, tot provocant una col·lisió uns centenars de metres mes avall amb un tercer tren. El resultat van ser 8 morts i mes de 160 ferits, una dotzena de greus.
Una mica mes amunt observem diversos tipus de roques; margues vermelloses que procedeixen d'argiles, pedra sorrenca i aglomerat,
observant la muntanya podem veure la seva forma escalonada.
Roca de Sant Salvador ???
Forn tradicional de calç de la Calsina I, segle XIX - XX.
Margues blaves i capes sorrenques de tempesta.
Monestir de Sant Benet, es pot dir que es de nova construcció, any 1.954. Arquitecta Lluís Bonet i Garí,
vist des de Santa Cecilia.
Paret de l'aeri, Mirador del Moro, Miranda de Sant Jeroni.
Hotel Colònia Puig, construït aproximadament l'any 1.906. Durant la meitat del segle XX fou un complex residencial d'estiueig. En esclatar la guerra civil es va habilitar com a centre de refugiats i en hospital de sang de l'exercit republicà. Després de la guerra es torna a utilitzar com a hotel de luxe fins que fou abandonat, segons sembla, a finals dels anys 80 del segle passat. Actualment està en un estat lamentable.
Plantació escalonada, vista des de el mirador de Santa Cecilia.
La serra ha sigut lloc de pelegrinatge, llar d'ermitans, ... considerada muntanya "màgica", esotèrica ... des de temps molt antics.
El monestir de Santa Cecilia fou fundat l'any 945. L'Església esdevingué parròquia, fou incendiada l'any 1.811 per l'exercit napoleònic i restà abandonada fins l'any 1.862 en que fou refeta i rehabilitada.
Es un massís de formes singulars que s'enlairen bruscament a l'oest del riu Llobregat, fins arribar els 1.237 metres del cim de Sant Jeroni.
En qualsevol roc pots trobar-hi el fòssil d'una petxina o un mol·lusc.
On ara hi ha el massís en realitat fa uns 50 milions d'anys era tot un mar, eren aigües poc profundes.
La Cadireta des de la Explanada Ovni,
la Roca Foradada des de el mateix lloc,
la Roca Foradada des de un altre mirador.
Parets de les Agulles.
Túnel,
Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l'erosió han acabat modelant un relleu brusc amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes l'erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.
Continuem amb l'excursió deixant a la nostra esquena la muntanya, la tornarem a trobar.
A la nostra esquerra trobem el Bosc de les Creus, creat per el bomber Marc Sellarès. Aquest bosc cremà el mes de juliol de l'any 2.015 i per demostrar el desconsol que li provocà aquest fet, amb els arbres cremats, i va fe una gran quantitat de creus. Enguany no en queden gaires en peu. Art Efímer.
Arribant a Marganell ja tornem a veure la muntanya de Montserrat, sempre l'hem tinguda molt a prop.
Regió dels Frares Encantats.
Panoràmica amb algun despreniment de roques.
La carretera cap a Marganell ens fa viatjar en rere en el temps, ja que anirem trobant cada cop materials mes antics.
Davant el trencall de Sant Cristòfol es pot observar un gran tall geològic natural que ens mostra les margues blaves procedents del fang dipositat en un fons marí tranquil, tot i que esporàdicament hi arribaven petites quantitats de sorra que ara veiem com a pedra sorrenca. Els sediments que van formar Montserrat encara no havien arribat.
Montserrat des de Sant Cristòfol de Castellbell.
Aquest massís va néixer de l'acumulació de grans quantitats de sediments (argila, sorra i grava) en la desembocadura d'un riu torrencial formant un delta o "ventall costaner". Aquest antic riu venia del sud i desembocava en un mar que ocupava l'actual depressió de l'Ebre inclosa la Catalunya Central.
Font : Josep Girabal Guitart.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada