SANT JULIÀ DE VILATORTA

Per localitzar aquest "bolet" de formació rocosa, nomenat Bolet de Pedra, Pedra del Gili o Bolet del Gegant, vàrem passar per el mas El Gili.

El Gili, masia enregistrada en el fogatge de l'any 1.553 en la vila i parròquia de Vilalleons, (Sant Julià de Vilatorta) - Osona, 

                                            gener 2.022 

arribats en aquest punt es anar seguint el camí fins trobar el GR 2 de Sant Julià Vilatorta al santuari de Puig l'Agulla, un cop al GR 2 a ma esquerra si troba l'indicador, 

i ja veiem el bolet.

La seva forma de bolet es deguda a l'erosió diferenciada de la part inferior, menys cimentada. Pertany a la formació anomenada gres de Folgueroles, de ciment, calcari i fòssils marins.

Aquest element es un bloc de gres amb inscultures.

 

( Les inscultures són gravats o relleus que trobem damunt les roques, suposadament realitzats pels primers pobladors anteriors als ibers (neolític ( 4500 a.C) fins a l’edat de bronze (1300 a.C) i que podrien tenir diferents significats (religiosos, marques de territori) o usos.                    

En aquest cas les inscripcions estan fetes a la superfície plana, presenten un conjunt de 34 signes gravats, distribuïts de forma irregular, creus, cassoletes, solcs... Algunes son gairebé il·legibles presentant diferents graus d'erosió. Nosaltres en vàrem distingir poquetes.

No es pot descartar una possible relació d'aquest element amb la Cova del Gegant, dita també Cau de la Guilla, que està a molt poca distancia. 

Per aquest GR 2 s'arriba al Santuari de Puig de l'Agulla, però nosaltres teníem el cotxe una mica des ubicat, vàrem desfer el camí i férem cotxe fins arribar a la drecera que ens i portaria.

Aquí comença el camí, 

aquí acaba, no massa llarg però costerut,

una mica de carretera i ja som.

D'aquest Santuari de Puig l'Agulla hi ha una llegenda documentada des de el segle XV, que explica que la imatge de Santa Maria de Vilalleons fou trobada per Ramon Ferrer i uns lleons a prop de la Font de Puig l'Agulla, on es bastí un petit Pedró, convertit en Capella l'any 1.661 i reemplaçat per l'actual Santuari l'any 1.775. Es un lloc de molta devoció a la comarca.

 

La font es troba en un petit pla sota el Santuari i l'hostatgeria, està protegida per una gran volta, que forma una mena de cova artificial que segons la tradició oral es l'indret de la trobada.

En tenir el Santuari acabat es decidí que hi havia de viure un ermità per que el temple no quedes tan solitari, si va construir un hostal al costat mateix de l'edifici, avui restaurat i en funcionament. 

Cavalls reposant després d'una senyora caminada. Estaven força suats.   

Tornarem per la carretera en busca del cotxe i cap a casa. 

Fins una altre.