EL TER
El Ter neix a Ulldeter (Setcases-Ripollès-Girona), a la vall glacial de Morens a 2.400 metres d'altitud.
Ulldeter es troba a l'Espai d'Interès Natural de les capçaleres del Ter i del Freser. Representa un dels sistemes naturals d'alta muntanya pirenaica oriental mes representatius.
El seu naixement es pot albirar al bell mix d'aquesta tartera,
agost 2.021
un primer pla,
Ter i Gra de Fajol, a la dreta del riu.
A l'esquerra del riu, dalt del turó, el vell Xalet Refugi d'Ulldeter, es va inaugurar el 25 de juliol de l'any 1.909. Fou el primer refugi de muntanya guardat de tot el vessant meridional pirinenc, això el fa un referent històric i arquitectònic de construccions de muntanya al nostra país. Enrunat entre 1.936-1.939.
El Ter fent les seves primeres passes,
camí del refugi nou d'Ulldeter.
El 29 de juny de l'any 1.959 es va inaugurar el nou Refugi d'Ulldeter, situat a l'extrem sud del Racó Gran de Morens, sota el circ d'Ulldeter, i al costat del massís del Gra de Fajol.
setembre 2.018
Aquí el Ter baixa mes content, segurament l'any de la foto va ploure mes que aquest,
som prop del seu naixement i el paisatge està del tot canviat,
la remor del riu ens acompanya tot el camí,
nosaltres ja arribem al aparcament, el Ter encara li queden quilòmetres per arribar al seu final.
Setcases,
agost 2.021
la Platgeta de Setcases,
al costat del passeig.
Camprodon, confluència del Ter i Ritort.
juliol 2024
La sequera no ens deixa.
Arribant les aigües del Ter a Sant Joan de les Abadesses,
octubre 2.022
el pont Vell de Sant Joan de les Abadesses fou construït l'any 1.138, calgué refer-lo després dels terratrèmols de l'any 1.428, adquirint la fisonomia actual. El 8 de febrer del 1.939 va ser dinamitat i el 4 de juliol de l'any 1.976, un cop reconstruït, es tornà a inaugurar.
el pont Nou es va inaugurar el 5 de setembre de l'any 1.920, el 8 de febrer de l'any 1.939 es va dinamitar l'arcada principal que va ser refeta l'any 1.941,
al fons la passarel·la i la resclosa del riu Ter.
Sant Quirze de Besora, des de el pont de la localitat.
Ripoll, del restaurant can Villaura fins a la colònia de Santa María. Afluent riera de Vilardell.
octubre 2024
Torelló, zona la Bardissa,
juny 2.021
desembocadura riu Ges,
Can Tarrés, antiga fàbrica de teixits, actualment magatzem del Ajuntament amb una part abandonada. Resclosa del mateix nom.
El seu pas per Manlleu, des de el pont de can Moles,
maig 2023
anem seguin el riu, al fons, el pont de can Moles.
Aquest pont fou construït per primera vegada al segle XV, estil gòtic, el construí el Comú de Manlleu gràcies als donatius i les aportacions dels particulars. Desprès d'un terratrèmol, la guerra civil, la riuada de 1940 i altres desventures, l'any 2018 es va acabar una nova obra de restauració i ampliació del pont pagada, aquest cop, per la Diputació de Barcelona.
El mes de juny del 2019 Manlleu estrena passera que uneix l'embarcador del Ter amb la Devesa.
Després que els aiguats de l'octubre de 2019 i el temporal Gloria del gener 2020 escombressin la infraestructura de la passera del Ter, el mes de maig-juny de l'any 2021 va tornar a ser viable. Va ser una recuperació laboriosa per diverses circumstancies.
Indret de can Sanglas, fabrica cotonera, una de les mes antigues de la població. Actualment acull la seu del Museu Industrial del Ter,
en aquest lloc es marca una mica el meandre que fa el riu Ter a Manlleu,
resclosa de can Llanes,
can Llanes, fabrica i colònia tèxtil,
rierol de la Devesa desembocant al Ter.
Manlleu, després de pluges,
juny 2023
el seu pas al dret de l'antiga industria tèxtil de can Buixó,
aquesta industria, en el passat, n'eren dues, can Puntí i can Rifà. Filatures Buixó va comprar les dues empreses i les va unificar. Les van tancar l'any 1991.
L'any 1998 va comprar l'edifici la Fundició Dúctil Benito que l'ha rehabilitat. Actualment es una industria metal·lúrgica.
L'any 2009 si obri una gran sala d'exposicions, no se si encara està en ús. Al exterior del edifici si veuen escultures de ferro.
Tornem a seguir el Ter ara quan passa per les Masies de Roda, concretament al aiguabarreig amb el riu Gurri,
fotos abril 2.022
l'acompanyem un tros per un camí planer,
ara sembla ser que ja som a Roda de Ter,
resclosa, que fa que perdi cabal, a mes a mes part de l'aigua sen va a la depuradora,
passant per sota el Pont Nou, ( 1.929 )
ara per el Pont Vell, ( medieval 1.368 )
un cop recuperada l'aigua depurada torna a fer camí.
Els pobles de Les Masies de Roda i Roda de Ter, segons a quines zones, estant tant junts que no saps quin poble es el que trepitges.
Torroella de Montgrí, el Ter camí de la seva desembocadura.
fotos agost 2.021
El Massís del Montgrí amb el seu castell, conegut també per el castell de Santa Catarina. És una fortificació militar que fou construïda l'any 1.294 pel rei Jaume II.
Les obres es van interrompre l'any 1.301 sense acabar-ne la construcció.
La lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal acabà amb la incorporació del comtat a la corona, segle XIV, ocasionant la desviació del curs del riu Ter, de la plana nord del Montgrí a la plana sud. Aquesta desviació provocà la formació de les dunes continentals de Torroella.
Aus en el curs del Ter.
A les seves aigües hi viuen un bon nombre de peixos autòctons i d'altres de foranes. Molts peixos s'han introduït als rius per interès de la pesca.
Ja arribem a la desembocadura, al fons les Illes Medes.
Geològicament parlant les illes Medes son una continuació del massís del Montgrí i una gran reserva de fauna i flora marina. En plena època medieval començaren a ser conflictives per culpa de pirates i corsaris. Estan emplaçades prop de la desembocadura del riu Ter. La Gola del Ter.
Seguin la seva sortida al mar, dos punts de vista diferents,
i ja definitivament, després d'un recorregut de 208 quilòmetres, la seva arribada al mar Mediterrani.
El Ter, que sàpiga, a tingut tres desembocadures, a la plana nord del Montgrí fins el segle XIV; a la plana sud, actualment és la zona humida anomenada Ter Vell entre Torroella de Montgrí i l'Estartit, al segle XIX es va tornar a desviar mes al sud, actualment dita la Gola del Ter.
Una de les coses que hem crida l'atenció de la Gola del Ter es que es un lloc de lliure accés, on si pot anar a nedar i a prendre el sol com una platja mes.
Nomes està prohibit el pas a l'espai que ocupen les dunes.
No sabem llegir.
Les dates de les fotos no segueixen cap cronologia, ja que a mida que anem voltant, si trobem un riu del bloc afegim la informació nova.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada